No pot estar mes d'actualitat ara mateix i la veritat és que aquesta extraordinaria canço és un himne a la coherencia, a la rao i a la llibertat humana. És una llàstima que israelians i palestins no pensin de la mateixa manera. No creieu?
Hos deixo la lletra per poder llegir-la be.
MILONGA DEL MORO JUDíO (ECO)
Por cada muro un lamentoen
Jerusalén la dorada
y mil vidas malgastadas
por cada mandamiento.
Yo soy polvo de tu viento
y aunque sangro de tu herida,
y cada piedra querida
guarda mi amor más profundo,
no hay una piedra en el mundo
que valga lo que una vida.
estribillo:
Yo soy un moro judíoque
vive con los cristianos,
no sé que Dios es el mío
ni cuales son mis hermanos.
No hay muerto que no me duela,
no hay un bando ganador,
no hay nada más que dolor
y otra vida que se vuela.
La guerra es muy mala escuela
no importa el disfraz que viste,
perdonen que no me aliste
bajo ninguna bandera,
vale más cualquier quimera
que un trozo de tela triste.
estribilllo…
Y a nadie le dí permiso
para matar en mi nombre,
un hombre no es más que un hombre
y si hay Dios, así lo quiso.
El mismo suelo que piso seguirá,
yo me habré ido;
rumbo también del olvido
no hay doctrina que no vaya,
y no hay pueblo que no se haya
creído el pueblo elegido.
estribillo...
Entrades
7 comentaris:
Sen aquesta cançó la mateixa per els dos bandos, que pena que estiguin com estan!!
Clar Douglas que no m'estranya gens, si et donas compte estem sense "guerra real" amb la mateixa situació a on es creuan les diferents ideologies ja no religioses però si polítiques.
Que m?ho diguin a mí aquests dies a l'Anoia, a on no s'hen vist ningu ja sigui religios o politic a no ser perque van morir 4 nenes en Sant Boi no a l'Anoia, els grans oblidats que encara estem sense llum en molts llocs.
Per això no m'estranya pas que tant isrealians com palestins estiguin fins als nasos dels seus politics.!!
Es clar es la meva visio i la meva opinió humill.
Petonets Douglas
la guerra aquesta esta fent rics a molts , per aixon el conflicte.
La veritat és que tens rao Lisebe els politics no presten l'atencio al poble com cal, solament tenen en compte els fets mediatics que els puguin donar notorietat, beneficis,et. si no és aixi s'obliden del tema, com passa amb L'Iraq que ja solament apareix en els cantons dels diaris (moren 50 persones en......) molt petit i sense donar-li importància, com si anés fos lo normal, lo mes trist de tot aixo és que a nosaltres (el poble) tambe ens passa el mateix i ja no reaccionam igual davant problemes de llarga durada, és com si ens acostumesim al fet, a la desgracia,com si fora ja alguna cosa normal, quotidiana..... no ho se, que ens pasa??
Cuanta rao tens Striper, sempre a sigut aixi, pero avui per avui encara mes, i les multinacionals avui dia marquen la poliltica dels paisos, decideixen les guerras, i tot PER DINERS.
Totalment d'acord però trob que no hem de tirar balons fora, hem de aceptar que si això és així és per que nosaltres volem i ens deixam fer, si volem, si realment volem canviar alguna cosa ens movilitzam i ja canvia el cas.
Aquí a Eivissa tenim l'exemple de les autovies i de la movilització que en van fer... al final es feren, però cal preguntar-se... com serien si no ens haguessim movilitzat? Com serien si no haguessin "lluitat".
Sens dubte derrotar als governs o a les multinacionals és complicat i moltes vegades és més fàcil no fer res i quedar a casa, però recordeu les paraules de Villangómez, "Somniar ens cal"...
Per cert que demà, dia de la Pau, treballaré aquesta cançó amb els alumnes. Ja veurem que surt...
Sort amb els teus alumnes, desig que els faci pensar i es conscienciïn de la situacio.
Publica un comentari a l'entrada