Ahir vaig estar en una conferència sobre la identitat digital, o sigui qui som en internet?, la veritat és que va ser realment interessant, sobretot la segona part, una conferència del antropòleg Joan Mayans on ens va explicar un poc la evolució de la societat en la xarxa.. El tema és que al sortir de la conferència la pregunta qui sóc? no deixava de donarme votes, no solament, qui soc en la xarxa de xarxes, si no tambe fora d'ella, ademes em va donar l'impresió que en aquest món digitterrenal si no ets ningú en la xarxa no ho ets en cap lloc i això no m'agrada. Un ha de ser el que és, on vulgui ser-lo, sense que els demes ni la societat ens diguin on ni com.
Entrades
9 comentaris:
Per a mi el gran problema és només tenir vida a la "xarxa". I a vegades sembla que hi ha molta gent que només és algú a la xarxa i a la vida real no és ningú. Si et fixes, entre la feina, les coses de la vida quotidiana, els amics... No en resta pràcticament temps! Si a sobre ets algú de renom a Internet, és que no dorms! Perquè mira que s'han de dedicar-hi hores a això!
Esclar aixo es al que jo emb refeixo, ho tenim que fer per que volem?, peq que esta de moda facebook? p.ej, el problema d'aixo es que si comença a ser una obligacio, per a mi, comença a ser un problema.
Hola Douglas:
Veuras estic molt d'acord amb el que diu Aimm, a veure cadascú som el que som en la vida real, amb les nostres, vidas, treballs, famil.lia,amics i un llarg etc. etc.
El que no es pot fer es deixar que Internet faci de nosaltres titelles, sense tenir cap fi, això es el que pasa en Japó per exemple, a on hi ha gent com vaig llegir recentment va morir devant d'un ordinador a aquesta nmena de gent li diuen " Hiackutake" (o algo així) que son adolescents que no paran ni per menjar ni veure.
Internet ha de ser una eina per desconectar de la vida diaría, com en el meu cas i d'altres, o com una eina de treball, si traspasas aixó deixas de ser persona per convertir-te en maquina, com aquestes persones japoneses.
Jo que estic molt ficada en el mon antropologic, em deixa molt parada el fet de trobar gent que es quedi penjada per una máquina, deixan de ser persones per ser máquines directament.
T'he de dir que jo soc jo i aquesta manera de comunicació es aixó una manera de comunicar-se tant sols. Una manera de expresió, més enllá de la mera visió una manera de conectar l'intelecta amb altres, o una manera de pasar-to bé sense sortir de casa coneixer gent i compartir, ratets lliures, i desconectar per un moment de la vida diaria. Al menys es aixó el que jo penso!!
Salutacions Douglas.
El problema de tot aixo, és que comença a haver molta gent que es troba mes segura a la xarxa que fora, per que ha conseguit ser el que l'agraderia ser fora d'ella, això provoca que cada vegada estigui mes aillat del món real.
Ok es cert!!
Doncs es un problema d'avui, i per solucionar avui, demà serà massa tard no creus??
Salutacions
Peues si, es un problema d'ara per ara!!
No se si és que no entenc del tot les vostres participacions però no estic del tot d'acord amb vosaltres. Així com vaig dir al curs de l'identitat digital no crec que puguem marcar de diabòlica una forma de comportar-se per el fet de que sigui cibernètica. Internet no és cap problema, el problema és l'ús que es fa de la xarxa, però es tan dolent deixar de sortir al carrer per estar conectat a la xarxa com deixar de sortir per que s'està escoltant la 5ª simfonia de Beethoven o llegint el Quijote... M'enteneu? Be, al menys aquesta és la meva opinió.
Modes i obligacions:
Recordeu el anys 90? Qui tenia mòvil? i ara ha esdevingut "indispensable"... facebook i altres "modes" seran semblants, algunes hi són per quedar-se, les altres desapareixeran, sense dubte, regulades per la llei de l'oferta i la demanda.
Esclar Gurb esta cla que els extrems son dolens sempre, jo estic convençut de la seva utilitat, és mes crec que internet es necessari e imprescindible avui per avui, un dels problemes mes gran que veig es que les plataformes, les xarxes social, etc. duran un temps determinat i despres es perden, es substitueixen per unes altres, etc. per lo tant tens que comencar de nou, no son eines fixes que quedan per un temps llarg (com el mobil) ademes cuan jo par-lo amb cuansevol per el movil li sente la veu, el to, la humanitat, se si esta content, trist, si te interes, etc. a la xarxa aixo no passa, ventatge o desventatge, pues aixo depen del us que....
Amb tot aixo vull dir que la xarxa es un complement solament, una forma mes de fer algo, pero no podem deixar que sigui el centre de la nostra existencia, simplement aixo.
Publica un comentari a l'entrada